Feia temps que us ho volia dir
Que la festa es va tornar avorrida
Em va atabalar tant aquell dia…
En vaig fugir amb aquella angoixa al pit
I la trista idea que la vida
és un cúmul d’experiències buides
I un cop a casa vaig descobrir el drama
Veia al mirall allò que més odiava
I no vull que penseu que estic trist
Però he perdut la fe en qualsevol lluita
Gairebé res no m’excita
I sé
que per molt que avui bufi el pastís
Les espelmes deixen un perfum
però els desitjos volen massa lluny
I ara el que vull és amagar-me una estona
En un racó fosc de l’habitació
Per poder treure’m aquesta carota
I consumir-me entre llàgrimes sol
Perquè mai seré un animal social
Ho havia intuit però ara m’ha quedat clar
Que estic fart de l’esforç de somriure a la gent
De fer creure a tothom que he deixat de ser un nen
La vida està plena de estranys sentiments
Que entenc molt poc i m’importen molt menys
Al final m’acabaré rendint
Feia temps que us ho volia dir
Lletra i música: Samuel López
El Darrer Moviment (Microscopi, 2018)
