Noia grisa ets en un gris racó
i els teus grisos ulls són un gris record.
Els dies daurats són grisos al meu cor
i la nostra història…, un trist gris amor.
Noia grisa, de vegades em fa por
que els meus pensaments mutin en enyor
recordant-me com t’omplies de talls el cos
i com a les nits, fosc, t’imitava jo.
Noia grisa, saps, confessaré un secret:
Al vell cementiri ho passàvem molt bé.
Crec que fins els morts en gaudien també
d’aquell espectacle, gens gris, innocent.
Noia grisa, de tu vaig aprendre molt;
tot eren lliçons, res va ser un error.
Però sovint recordo el meu jo anterior…,
i és que des que no hi ets…, crec que el gris sóc jo.
Lletra i música: Sam Destral
Tot el que conec és mort (El Mamut Traçut, 2013)
